Invitació del Cronista

Com a cronista, et convide a conéixer a esta xicoteta població de 1600 habitants que preten introduir-se en esta finestra de l´informació per a establir un vincle amb els internautes interessats en la nostra hisòria, activitats culturals i socials, costums, gastronomia, topografia, etc.

 

Enclavament: A set km. de la Ciutat Ducal (Gandia); está assentat a les faldes de la serra d´Ador, amb el que les possibilitats d´ofertes d´oci i temps lliure són amples i molt atractives. La seua privilegiada situació i la xarxa de camins rurals (antigues sendes romanes de l’Alfás transformades en camins el passat segle) com també les variades rutes boscoses muntanyoses, permeten la pràctica del senderisme. Un enclavament a visitar: la font del Sister.

Història: Molt interessant, documentada, exhaustiva, ampla informació bibliogràfica i una profusa sequència d´imatges fotogràfiques; els recomane la consulta de "ADOR: geografía, història, patrimoni “, i amb el seu autor Abel Soler  recorrerem tots els amagatalls de la història local. Si els nostres avantpassats es remonten al segle XIII (Jaume I), es obvi l´interés per profunditzar en la nostra història i llògicament, el seu estudi: “La fundació o donació de les terres i les cases d’Ador tingué lloc el 19 de maig de l’any 1240, i consta així en el Llibre del Repartiment”.
Treballs arqueològics realitzats en diferents èpoques, van permetre descobrir, entre altres, una làpida romana (51x34 cm.) amb la sigüent inscripció: NVMISIVS / N.FILIVS / nNVMISIANVS. La cronologia es correspon a la primera meitat del segle II dC. Altres troballes: un forn de ceràmica ó “hipocaust” (sistema de calefacció d´una vila romana de Raconch). Un lacrimatori, llums
, un motle per a fabricar idols i varies monedes de coure (gordianes, gallenes, cosntantines, augustes, etc.), ànfores romanes i setrills, etc.

En la carretera a Villalonga, on travessa el barranc de Navesa era visible fins fa poc un enorme depòsit íber-romà, que serviria de magatzem de gra en aquella época.En el subsol de l´esglesia (Santa Maria d´Ador, siglo XVI) han aflorat ceràmiques del segle X-XII que testimonien l´existència de la qaryat ad-Dawr en època del califat i els taifes. En les excavacions arqueològiques realitzades en 2001, apareixeren uns soterraments  identificats com  sacerdots d´edat mitjana, i uns setrills (d´oli sagrat).                                                       

 

A tir de pedra de la població (ja en terme de Palma), en la propia serra d´Ador,  es  localitzen les pintures rupestres esquemàtiques que decoren l´ abric de la Penya Rotja. Aparèixen figuracions d´arquers al mes pur estil que els experts qualifiquen com “art llevantí” (6.000 aC). Dels vestigis que encara queden en peu (a males penes), però de propietat privada, destaca la casa de l’Alfas (siglo XVI), més tard transformada en factoria sedera; encara conserva elements que els experts consideren de fàcil reconstrucció.  

Recomane  apropar-se a l´explanada de l´ermita (de San Josep,  amb una campana de 1654), a la que s´accedix en zig-zag entre cipres. S´albira un extraordinari panorama que arriva fins al mar i a  bona part de les poblacions de la comarca de la Safor. Se li coneix per “el balcó de la Safor”.

Altra zona privilegiada atrau l´ atenció de qui ens visita: la bella vall presidida per la casa de la Canaleta (de propietat privada), lloc de trobada i  cel·lebracions “pascueres” del nostres avantpassats. Un recorregut a traves de la “llenca plana” ens conduirà fins la “font del Sister”, enclau molt apreciat i que figura en tots els manuals del bon  senderista.   

 Tradicions. En la segona setmana d´agost es concentra la major part de les activitats  en les que s´involucren els col·lectius locals.  Els jovens amb la seua participació activa en els desfiles de “moros i cristians”, donen realç a una festa antiquíssima que estava en perill d´extinguir-se. El “tío de la porra” es un atractiu i multitudinari desfilada de disfresses  anunciant la proximitat de les festes que la localitat dedica als seus Patrons.  Previament, la setmana cultural, cumplix mes d´una década d´éxit de participació ciutadana,  en la que, especialment els xiquets, son els  principals protagonistes en el seu desenvolupament.

  Durant quatre dies es celebren els actes en honor als seus patrons locals, en els que destaca la “putjá” i“baixá” del Crist del Empar des de l´ermita on es venera la image. L´aspecte lúdic i d´ oci, es un altre dels atractius de les festes: el foc que transporten “endimoniats” personatges (correfocs), a traves del entramat de carrerons del poble. L´estrèpit de “les mascletaes” del mig dia. El esport, representat per les disputades partides de pilota valenciana en la seua modalitat de “raspall”. Els castells de focs d ´artifici, que tanquen cada un dels díes festius.     
 

La propia horta i el “mercat dels dimecres” abastix suficientment de productes frescs i naturals amb els que condimentar els plats que, tradicionalment, s´elaboren en el nostre poble. L´ “arrós al forn” i variats arrossos amb verdures (també la paella, naturalment), quasi són de consum diari. El “puxero” es un altre dels  plats que es reserven per a les ocasions. La reposteria té una especial preponderancia en els dies pròxims als nadals. S´elaboren moltes de les pastes que es consumixen preferentement en les èpoques hivernals: “els pastissets de boniato”; la “coca de pansa i anou”; els bunyols de carabassa” Un producte “estrela” de l´època (ja en l´oblit) era el “torró de gat”, els dos ingredients bàsics del qual eren les monges i la mel (Ador era el segon poble apícola de la comarca).

 

                                                     

 

 Tomas Mascarell, Cronista d´ Ador

 

Adjunts

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31